Vivim en un món on les imatges i les notícies arriben a l'altra punta en questió d'hores. Bé, les que interessen, això sempre. Però crec que ens estem acostumant a veure catàstrofes en directe a través d'una pantalla, i potser això ens fa tornar més insensibles: sabem que mentres ho seguim d'aquesta manera significa que ens queda molt lluny i que podem estar mes o menys tranquils.
Però de fet no tot és sentir-se amenaçat o no. No se que m'ha passat amb tot això del Japó, potser m'afecta més perquè està durant molts dies, o perquè conec gent que hauria pogut no sortir-ne. Sigui com sigui, cada cop que veig les imatges de l'onada em venen ganes de plorar.
Ens estem carregant el món, em sembla que cada cop ho odio més tot.
Tothom fa el que li dóna la gana, ningú no es pregunta res i sembla que pensar és una cosa que fa mandra a la majoria de la gent. Tan entre els qui manen com entre la gent de carrer, hi ha massa hipòcrites llestos i massa ignorants que pensen que no els cal aprendre res. Malparits i tontos, tots viuen molt feliços perquè no es preocupen de res, i així anem...
en fi, life is easy with eyes closed.