La paciència demana temps, i el temps no perdona. Am I wrong? I hope I was.

En una vida anterior devia ser una filla de puta increïble perquè ara em toqui pagar per tantes coses. Només vull tornar a fa 3, 4 anys. Vull la vida estàndard d'una persona de la meva edat, vull tornar a sortir sabent que a casa tot estarà bé quan torni. Vull poder enfadar-me o marxar sense tenir mala consciència, vull tenir una memòria lliure d'imatges traumàtiques, vull poder tancar els ulls i dormir sense malsons. A mi no em sembla demanar tant. M'he queixat molt poques vegades per totes les coses dels últims anys, i em passo el dia escoltant gent que es queixa per totes les bestieses que els semblen importants, simplement perquè han tingut la sort de viure sense poder comparar els seus problemes amb d'altres que ni s'imaginen.

De veritat, m'he queixat molt poc, he somrigut a la gent després de passar-me nits plorant, és demanar massa tenir una pausa? un any, mig any, uns mesos, alguna cosa que em faci sentir bé enmig de tanta merda. I evidentment que encara podria ser pitjor, sempre pot ser pitjor, és clar. Però no crec que m'ho mereixi, ni que ens ho mereixem, és tan simple com això.

Tothom em diu que tinc pintes de nena, doncs a part de les pintes, hauria pogut ser una niñata ignorant una bona temporada més.

QUE LE CORTEN LA CABEEESSSSAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!

(i llestos).

i x cert, no em fa cap gràcia la ressonància dels nassos, qui sap com reacciona una claustrofòbica al tub aquell! espero sortir respirant encara i que l'helix chan aguanti...

Sempre que vaig a abrera acabo fotent-me en algún lio o altre... lol town, no hi ha més.
Bé, si, i laures que no saben beure (o si yey).