A mi totes em provoqueu el mateix, sai?
Quan camini potser que em giri un parell de vegades, qui sap si la meva ombra també té alguna cosa per explicar-me i així m'estalvio el ganivet. Ah no, que jo sóc molt desconfiada.

Ed è il pensiero
della morte che, infine, aiuta a vivere.

(Umberto Saba)

ohshit, ja m'he tornat a enamorar d'unes botes.

Trobava a faltar la pintura a les mans i l'olor de dissolvent. I poder pensar en qualsevol cosa mentre el pinzell va fent, i mirar el rellotge i veure que t'ha passat una hora sense adonar-te'n. Cinc anys he tardat a tornar-m'hi a posar, cinc anys... sóc una persona ràpida, si senyor =D