Ai  :'D

Mig ressuscito el blog només perquè em fa gràcia dir que, PER FI, tinc els cabells més llargs (yeeee confeti per tothom :'D ). Potser només s'han mogut un parell de centímetres, però això quan tens els rissos que tinc jo ja és molt, hoygan.

De fet els pobres cabells han de suportar la lluita constant amb el clor, cosa que ja els deixa groguis, i després els toca el xampú per treure totes les merdes de la piscina... tenint en compte que els cabells arrissats son més secs del compte i mai se'ls hauria de posar xampú més de 2 cops per setmana... doncs, res, woopsies.
Si encara li sumem que a la tardor cauen com mosques i de vegades surto de la dutxa pensant com pot ser que encara me'n quedin amb tots els que tinc a les mans, podriem dir que tenir-los llargs és un èxit absolut.

Tot i així seré realment feliç el dia que els tingui uns 10cm més llargs (i no me queda nà). Al menys si els comparo amb els rissos fets pols que vaig arribar a tenir a principis de la uni, aquests ultims 2 o 3 anys hem millorat molt.
Basicament perquè m'he comprat tots els productes a l'estranger, ja que és l'única manera de trobar marques específiques per cabells arrissats i amb components més o menys naturals... Si vols sobreviure amb el que es ven a les botigues d''espain et toca posar-te porqueries plenes de sulfats i alcohol, que són els primers enemics d'uns cabells secs, i llavors ho pots rematar amb una espuma fastigosa que et deixarà els cabells enganxats a l'estil del cristano ronaldo... maravilloso eh.

I tot això en el fons ve perquè estic molt cansada de sentir comentaris contra els cabells que, simplement, no són completament llisos. Si tant ens agrada defensar les llibertats i creiem que no importa ser alt ni baix ni gras o prim, perquè el primer comentari que sentim la gent que tenim cabells arrissats és sempre el de "ui, i tu com és que no t'allisses els cabells?" o "quins cabells que tens, no? no has pensat en fer-t'hi algo?". Doncs no zorres, no ho he pensat ni me'ls penso estirar, perquè ni que tornés a néixer no els canviaria mai per uns cabells llisos, ni borratxa vaja.

I llavors és normal que no tinguem ni productes apropiats, si de petits ja ens diuen que som bitxos raros i que estaríem millor si ens els creméssim cada dia amb una planxa... I després la gent es fa gran amb vergonya de sortir sense una cua i allisant-se'ls cada cop que surten de festa, perquè així és l'única manera d'estar "maques". També és culpa de tenir una personalitat de merda, suposo,  però és cert que fins i tot si n'estàs convençuda de vegades t'atabalen tant que et fan dubtar. I s'ha de dir que, com la majoria de tonteries, només deu passar en aquest país, perquè al menys a suècia i a alemanya els troben la mar de simpàtics :v