mañana será demasiado tarde para hacer lo que debimos haber echo hace ya mucho tiempo.
so true.


If today were the last day of my life, wolud I want to do what I am about to do today? An whenever the answer has been "no" for too many days in a row, I know i need to change something.

Llavors, jo fa molts anys que potser hauria d'haver canviat something, però em sembla que no es tan fàcil com ho pinta aquest senyor...


De vegades sabem el que passarà des del principi. D'una manera o altra algún pressentiment ens avisa de que allò no anirà enlloc, que és completament absurd. Som perfectament capaços de saber quan les coses no van com haurien d'anar, sabem que estem seguint un carreró sense sortida, però ja que no podem tornar enrere, és normal que preferim enfrontar-nos-hi i pensar que encara ho podem canviar. De fet, seria molt pitjor ressignar-se. Ens agrada saber que hem lluitat per alguna cosa, encara que estigués perdut des del principi.
No crec que sigui hipocresia, més aviat se'n pot dir esperança; i sense l'esperança ningú no pot avançar, ni pot continuar somiant.
Per això és tan bonic pensar que seràs capaç de canviar les coses, encara que t'adonis que ni tan sols estas fent tot el que podries, però no tens forces per començar-ho tot de nou, i al menys saps que tampoc no vas abandonar.

Pensava que per fi havia entés què era important de veritat, però no, continuo com sempre, sense ésser capaç de diferenciar i fent-me mal per qualsevol que se'm posi al davant. I potser no és tan dolent, perquè el dia que les tonteries ja no m'afectin potser tampoc no m'estimaré res.

Les casualitats no existeixen, només l'inevitable. Llavors aquella cançó tampoc no va sonar en aquell moment per casualitat, em va avisar des del principi i no la vaig escoltar.
Doncs molt bé; si m'hi tornés a trobar, sé que la tornaria a ignorar. Portar la contrària sempre m'ha semblat molt més entretingut.

(i perquè negar-ho, el meu amic orgull sempre juga un paper una mica massa important en tot).