Però diu que amb aquestes coses, ja se sap
quan menys t'ho esperes és quan tens un cop de sort.
I que estan bé, que els hi va bé.

Diu que vist amb prespectiva
té molt clar que aqui no hagués estat feliç.
Però reconeix que això de desaparèixer tan tranquil, sense avisar-nos,
és marxar amb molt poc estil.
I que amb el temps, que ho cura tot,
tot s'anirà posant a lloc.

Diu que des del porxo veu un cel que no te l'acabes.
Que a la nit sempre surt a fumar i pensa en nosaltres.
I que, per molt lluny que estigui, no hem de tenir por,
quan s'hi hagi de ser, hi serà.

Em quedo amb que, al menys, has hagut de pensar-hi "un bel' po", i una mica més i tot, eh?
Per això ens agrada veure les coses amb prespectiva, perquè qualsevol bestiesa que ara ens preocupi ens semblarà una anècdota graciosa que va tenir el seu minut de glòria; i pensarem que era millor que anés així i no de cap altra manera.

Si, això pel que fa a la prespectiva, perquè ara mateix porto una mala llet i unes ganes de tallar caps gratuïtament que...