Sóc com un home, quan sento la frase "hem de parlar" començo a preguntar-me què coi he fet malament durant les ultimes dues setmanes lol I el pitjor és que sé que normalment només seran converses innocents de cotilleo o els minidrames típics que ens agraden tant.

I res, que una servidora ja ha acabat la carrera, YAAAY! Quan demani (i pagui) el títol seré tota una senyora llicenciada, fuck yeah. I ara també, que si volen els ho escric en boli i menys tonteries... Ara només em queda treure'm aquesta sensació rara de no saber què coi fer amb la meva vida el pròxim setembre, ehem.

ehe :))

Em sembla que ja no puc odiar més els estius forts... em passo el dia mig adormida, no tinc gana, sóc incapaç de fer res abans de les set de la tarda, no puc estudiar més de cinc minuts seguits i a sobre em torno gorda... vinga home!

Vull fer ja l'examen di'talià per poder fer un reset i eliminar vocabulari innecessàri de dialectes, futbol i forces armades... està comprovadíssim que no necessites parlar d'això en una conversa normal, per favor. Bé, de futbol potser si, però amb una mica menys en tinc prou :v

humor absurd, m'encantes.

But if the ecstasy's in, the wit is definitely out.

Five months later, I'm still fixing the things u broke.

(Però queden bé, molt bé).



i dues setmanes senceres sense tabac de cap de setmana, no se si estar-ne orgullosa o carregar-me algú dels nervis.

Si he après alguna cosa ultimament és que la gent no canvia. Si et molesta alguna cosa del caràcter d'algú, només anirà a pitjor. I de fet és evident, perquè una persona només pot fer algun canvi quan ella decideix fer-lo, no quan els altres esperen que el faci. I si t'ha fallat un cop, ho farà un segon i un tercer. Perquè potser actuar així forma part de la seva manera de fer i no hi veurà mai cap problema, i tu n'hi veuràs mil a cada pas.
I en canvi si t'agrada algú com a persona, pot passar el temps que sigui, que sempre t'atraurà igual, perquè, de la mateixa manera, tampoc no haurà canviat. Qui té el poder de marcar-te una vegada ho pot repetir quan vulgui... els caràcters no envelleixen, només es fan més forts i definits.

That's why a crush is called like that... i tampoc té gaire sentit esperar que el temps faci miracles o et faci la feina, les coses s'han de fer quan encara les vols i encara hi creus, no quan només siguin records borrosos del que un dia volies però que ara ja no val la pena. I si realment has perdut la oportunitat i no hi pots fer res de res, potser és millor deixar-ho estar i cagar-te en el destí, i a veure si algun dia t'ho compensa.


Tutto questo forse è soltanto per dire che mi manca ancora un po' il mio badboy, ehe! E perché so che lui non cambierà, e neanche io... (ma non lo sto chiamando crush, perché si c'è qualcuno a cui posso dare questo titolo è sicuramente in Svezia.)


Ba ba ba bambolina...

Dime con quien andas y te diré quien eres.

Fa quasi una setmana que tinc un any més  i diria que, per sort, no ho noto en res. Però avui he somiat que em demanaven l'edat i després de dubtar mitja hora entre 22 i 23, acabava preguntant a veure quants me'n posaven, així que crec que el meu subconscient s'ho ha pres tan malament com de costum lol

I com que encara sóc petita em venia molt de gust jugar amb les espelmes i la càmera. I si a sobre em donen un putxinel·li d'un mini rex ja... fiestah!.

I m'agrada l'efecte de les fotos tan fosques amb foc, sempre se n'hi van els ulls uns segons i tenen una mica d'efecte mindfuck =D