Si he après alguna cosa ultimament és que la gent no canvia. Si et molesta alguna cosa del caràcter d'algú, només anirà a pitjor. I de fet és evident, perquè una persona només pot fer algun canvi quan ella decideix fer-lo, no quan els altres esperen que el faci. I si t'ha fallat un cop, ho farà un segon i un tercer. Perquè potser actuar així forma part de la seva manera de fer i no hi veurà mai cap problema, i tu n'hi veuràs mil a cada pas.
I en canvi si t'agrada algú com a persona, pot passar el temps que sigui, que sempre t'atraurà igual, perquè, de la mateixa manera, tampoc no haurà canviat. Qui té el poder de marcar-te una vegada ho pot repetir quan vulgui... els caràcters no envelleixen, només es fan més forts i definits.

That's why a crush is called like that... i tampoc té gaire sentit esperar que el temps faci miracles o et faci la feina, les coses s'han de fer quan encara les vols i encara hi creus, no quan només siguin records borrosos del que un dia volies però que ara ja no val la pena. I si realment has perdut la oportunitat i no hi pots fer res de res, potser és millor deixar-ho estar i cagar-te en el destí, i a veure si algun dia t'ho compensa.


Tutto questo forse è soltanto per dire che mi manca ancora un po' il mio badboy, ehe! E perché so che lui non cambierà, e neanche io... (ma non lo sto chiamando crush, perché si c'è qualcuno a cui posso dare questo titolo è sicuramente in Svezia.)


Ba ba ba bambolina...