No se si ultimament els meus divendres nit són memorables o si hauria de deixar de beure i de parlar amb guiris i desconeguts de la gran ciutat.
Això si, que uns danesos et demanin que parlis més a poc a poc perquè vas massa ràpid en anglès té la seva gràcia, crec que una de les meves grans diversions estupides és, sens dubte, parlar en anglès a tota castanya.

I el remordiment de no fer alguna coseta que ho pot canviar tot... well, but u can do it better next time, right?