I ara que he posat la cançó ja puc escriure. Se'm va enganxar de mala manera a Suècia i tenia ganes de dedicar-li una entrada per ella soleta, però relament allà vaig tenir el blog abandonat del tot i aquí m'ha costat més d'una setmana tornar-m'hi a posar. Amb iiil·lusió.
Coses destacables... m'encanta perquè a casa puc fer de tot el que vulgui i mai no m'engreixo, i en canvi cada vegada que pujo allà dalt torno feta una gordi, pueh muy bieng. També torno amb ganes d'agafar la bici cada dia i quan provo de conviure amb els cotxes d'aquí em poso histèrica... adeu cames maques, fins al proper viatge lol
També té gràcia que sempre torni una mica més antisocial del compte, i de fet cada vegada que marxo perdo el contacte amb gent d'aquí, com si fos el preu d'intercanvi per fer amics nous allà. I, sincerament, em comença a tocar una mica els nassos perquè ja no sé si sóc d'aquí o d'allà, ni on o amb qui m'agrada més estar, tinc un cacau mental considerable. I amb tot això ultimament penso... i perquè coi no me'n vaig a italia? m'agrada el menjar, la llengua, el clima, les sabates (aaaaw!) i la gent, però són tan desorganitzats que em fan por. Caos, caos everywhere.