Dos nàufrags s'estan ofegant
És massa tard

Quan vulguis ho tornem a repetir
El sol que crema rere la finestra
ha entrat sense permís

És massa tard


Hem tardat més de mig any a dir-nos el que ens haviem d'haver dit al principi, ja no sé si és per riure o per plorar. Si tots sabiem que havia sigut un punt d'inflexió, perquè esperar tant per acceptar-ho. Em sembla que tots dos sóm bastant idiotes, i saber que tu l'has cagada per partida doble no em fa sentir gaire millor, només ho fa més trist. Potser podem creure en el destí i pensar que si va ser tan caprixós d'ajuntar-nos una vegada també ho pot fer una altra, perquè queda clar que si depén de nosaltres... che tristeza.

Ultimament em passa això cada dia amb el sexe oposat quan camino per la meva ciutat... em comença a tocar els nassos, no sé si he tornat amb cara de sueca i els sembla molt estrany, o si és que jo estava massa acostumada a la discreció de la gent d'allà dalt i ara ho noto més del normal.

E perchè è diventato cosí dificile fare un "Next. Move on."? Io ti voglio quà, cazzo, e voglio solo te.

Light up, light up
As if you have a choice
Even If you cannot hear my voice
I'll be right beside you, dear


Sempre diuen que és molt millor no buscar i deixar-se trobar, però a mi m'agrada més ser qui troba. Digueu-li orgull, ganes de manar o una mica d'esperit stalker, jo què sé.