Dos nàufrags s'estan ofegant
És massa tard

Quan vulguis ho tornem a repetir
El sol que crema rere la finestra
ha entrat sense permís

És massa tard


Hem tardat més de mig any a dir-nos el que ens haviem d'haver dit al principi, ja no sé si és per riure o per plorar. Si tots sabiem que havia sigut un punt d'inflexió, perquè esperar tant per acceptar-ho. Em sembla que tots dos sóm bastant idiotes, i saber que tu l'has cagada per partida doble no em fa sentir gaire millor, només ho fa més trist. Potser podem creure en el destí i pensar que si va ser tan caprixós d'ajuntar-nos una vegada també ho pot fer una altra, perquè queda clar que si depén de nosaltres... che tristeza.