Fa anys que prefereixo tenir més amics que no pas amigues. Normalment no munten històries a la teva esquena ni et deixen verda, i és més fàcil parlar-hi i fer plans sense perdre una setmana. No diré que són més simples i fàcils d'entendre, perquè dèu n’hi do com es compliquen la vida amb tonteries, de vegades... però en general són força majos.
Vaja, que normalment tinc els homes més ben considerats que la majoria de dones que conec. Tot i així, últimament tinc certa tendència a trobar-me els més imbècils. 

I em pregunto... quin dret tenies, tu, per tractar-me de fàcil i per mirar-me amb cara de traumatitzat després de demanar-me amb quants tios he estat? Totes les teves amigues han estat amb molta més gent que jo, perquè, bàsicament, jo he estat amb molts menys que la majoria de les noies de la meva edat. I tu, flipat dels cullons, has estat almenys amb el doble de ties, i t'has embolicat amb quasi totes les teves amigues. Bàsicament, t'has tirat tot el que es mou i que s'ha deixat, i segur que encara n'hi ha que no les sé. 

Així que, a que ve tanta tonteria ara? I per fer-ho més surrealista, després d'estar amb mi te'n vas anar corrents amb la guarra aquella que en tenia dos més al mateix temps. I tu eres l'únic que ho sabia tot i et semblava perfecte, hipòcrita de merda. De la mateixa manera que sabies que el seu novio de veritat les passava putes per bona persona mentre tu te la tiraves quan volies i us havia de veure als dos pel poble. I ara resulta que em tractes de fàcil a mi, mentre que ella no és guarra, no, "només és una noia molt sociable". Que passa, que només són bona gent si te les tires? i si ja no volen tenir res amb tu ja són guarres? 

Aquesta és l'hipocresia masculina que més em fot, pensar que totes les dones són lliures de fer el que vulguin, sempre i quan se'n aprofitin ells. Si no, totes putes.

I ja sé que no ho llegiràs mai, però ja t'ho diré de paraula... això és només per desfogar-me mentre no ens veiem.
Puc perdonar moltes coses, però em costa molt oblidar. No em feia gràcia que haguessis estat amb aquesta, potser perquè en certa manera em sentia com a perdedora, però pensava que ho podia deixar passar. Però ara ja és diferent, ara no et puc perdonar que em tractis així. Queda't amb ella amb tota la seva esplendor, jo no seré mai tan "sociable" com ella, i com que sé que ara ja ni et perdonaré ni passaré pàgina, no cal que perdem el temps fent veure que podem ser amics i tonteries vàries.

És tan genial i tan adequada per a uns quants, que l'havia de posar sí o sí :D

Sister if I had a man 
Who wouldn't mind to let me down 
Who'd always treat me like a clown 
What would you say 

Sister if I loved this man 
Who'd never come to treat me right 
Who'd always put me through this fright of losing him 

What would you do 
What would you say 
Wouldn't you tell me to get rid of him straight away 
Would you sit back and watch him break my heart 
Well that's not what I do 

Sister if I took him back 
Time after time and on and on 
No matter what he did me wrong 
What would you say 

What would you do 
What would you say 
Wouldn't you tell me to get rid of him straight away 
Would you sit back and watch him break my heart 
Well that's not what I do 

That's not what I say 
Honey you shouldn't let him play with your heart this way 
So why won't you listen when I tell you this 
Just hear me out honey be strong 
No one should hurt you like he does and you know it's wrong
And it breaks my heart to watch him break your heart 
You know what to do 


Sometimes it doesn't work out the way we planned
Sometimes we fail
Sometimes it doesn't work at all like we thought it would
Sometimes we lose it all
Sometimes we fall
Sometimes we fall


Sofia Talvik - If I Had a Man


Couldn't find tha last part of the lyrics so I just wrote the last lines as I heard them, coz I really think the song is good enough to have the lyrics completed somewhere, even if it's here...

Felines are beholden to no one.

Ai  :'D

Mig ressuscito el blog només perquè em fa gràcia dir que, PER FI, tinc els cabells més llargs (yeeee confeti per tothom :'D ). Potser només s'han mogut un parell de centímetres, però això quan tens els rissos que tinc jo ja és molt, hoygan.

De fet els pobres cabells han de suportar la lluita constant amb el clor, cosa que ja els deixa groguis, i després els toca el xampú per treure totes les merdes de la piscina... tenint en compte que els cabells arrissats son més secs del compte i mai se'ls hauria de posar xampú més de 2 cops per setmana... doncs, res, woopsies.
Si encara li sumem que a la tardor cauen com mosques i de vegades surto de la dutxa pensant com pot ser que encara me'n quedin amb tots els que tinc a les mans, podriem dir que tenir-los llargs és un èxit absolut.

Tot i així seré realment feliç el dia que els tingui uns 10cm més llargs (i no me queda nà). Al menys si els comparo amb els rissos fets pols que vaig arribar a tenir a principis de la uni, aquests ultims 2 o 3 anys hem millorat molt.
Basicament perquè m'he comprat tots els productes a l'estranger, ja que és l'única manera de trobar marques específiques per cabells arrissats i amb components més o menys naturals... Si vols sobreviure amb el que es ven a les botigues d''espain et toca posar-te porqueries plenes de sulfats i alcohol, que són els primers enemics d'uns cabells secs, i llavors ho pots rematar amb una espuma fastigosa que et deixarà els cabells enganxats a l'estil del cristano ronaldo... maravilloso eh.

I tot això en el fons ve perquè estic molt cansada de sentir comentaris contra els cabells que, simplement, no són completament llisos. Si tant ens agrada defensar les llibertats i creiem que no importa ser alt ni baix ni gras o prim, perquè el primer comentari que sentim la gent que tenim cabells arrissats és sempre el de "ui, i tu com és que no t'allisses els cabells?" o "quins cabells que tens, no? no has pensat en fer-t'hi algo?". Doncs no zorres, no ho he pensat ni me'ls penso estirar, perquè ni que tornés a néixer no els canviaria mai per uns cabells llisos, ni borratxa vaja.

I llavors és normal que no tinguem ni productes apropiats, si de petits ja ens diuen que som bitxos raros i que estaríem millor si ens els creméssim cada dia amb una planxa... I després la gent es fa gran amb vergonya de sortir sense una cua i allisant-se'ls cada cop que surten de festa, perquè així és l'única manera d'estar "maques". També és culpa de tenir una personalitat de merda, suposo,  però és cert que fins i tot si n'estàs convençuda de vegades t'atabalen tant que et fan dubtar. I s'ha de dir que, com la majoria de tonteries, només deu passar en aquest país, perquè al menys a suècia i a alemanya els troben la mar de simpàtics :v

Te odio
por tu boca que carece de verdad...
y sigue así.


Si hi hagués algun concurs per ser la tonta de l'any m'hi presentaria, que sé que tinc possiblitats.

Non si può sempre perdere
per ciu giochiamoci.
Certe luci non puoi spegnerele...


Berlin nästa.

Em fa gràcia perquè normalment cada cop que prens una decisió a la vida, et porta cap a una direcció o cap a una altra i, la majoria de vegades, no tens oportunitat de tornar al punt de sortida i escollir un camí diferent. I  si es tracta de persones sempre et queda allò de ...com vaig poder triar aquest si amb l'altre segur que hauria sigut molt millor? Doncs bé, puc dir que, com que m'agrada perdre el temps per partida doble, he tingut el plaer de tornar a la sortida del meu llibre de tria la teva aventura i ara sé que tots dos camins eren uns camins de merda.

TRUTH IS SUGAR-FREE.

És allò que comences un blog per escriure les coses més o menys serioses que et passen pel cap i l'acabes omplint amb imatges i posts absurds perquè t'has tornat tan vaga que ja no vols escriure més de dues linies. Total, s'entén tot igual però sense tanta lletra i amb il·lustracions, com un llibre per nens, perfesto.

No es pot negar que, de tan cruel, té gràcia.

Us assembleu. O potser és que tots els homes fumadors poseu la mateixa cara.

Y yo también.

Ultimament tinc uns dies una mica... 

Just say "hello" to the ground 

ba ba ba ba ba ba

Y si viene febrero
temblaré de miedo,
lo desconocido es brutal,
pero es mucho peor saber
que ya nada va a cambiar.

El momento que pasa
se escapa, no vuelve a pasarte.
Y aunque hierva la sangre
se abren caminos y a andar


Curaré ese dolor
que me pone a morir
cada vez que te vuelvo a vivir.
Si me dices adiós en febrero
piénsalo dos veces.

Sometimes I think we just create some limits and, when we step over these lines, we can never go back and pretend to be like before. All the things that felt so right at the beggining just feel odd when trust is broken, and even if we try to ignore it there's something reminding us that the magic is already gone. Maybe it is as simple as this: very high expectations and the desire of seeing the people we care about as we want them to be. And when we open our eyes, we feel betrayed.
That's why I think I'm gonna put some distance between us now and I'll let time do it's job. Because I'm afriad we'll step over lines again and again, until we are so far that it wolud be impossible to find our way back. Things won't be like before, they can be worse, or better, or just different, but I'm sure it's still better than ruining it all now just like two kids trying to win at all cost.



Respira, espera.
Aixeca't sense pressa.
Inspira, refés-te.
La vida, el món t'esperen.

Avui és un dia d'aquells que t'atures un moment a pensar i dius... what? Fins dimecres vaig estar fent pràctiques de cotxe a contrarrellotge, dijous vaig aprovar (a la primera com la gent guai) i dos dies després ja tinc cotxe. És com... atureu el món que jo baixo. I el més friki és que realment no ho he decidit jo així que encara se'm fa més estrany. És com si de cop se m'hagués acabat la vida d'estudiant i ara toqués entrar a la fase de feina, cotxe, parella i pis. De moment en tinc prou amb les dues primeres i faré bondat a casa fins a l'estiu, al menys, i llavors si puc m'escaparé uns quants mesets a fer d'irresponsable abans que la rutina em mati d'avorriment i em senti com si tingués trenta anys.
Això si, el meu clio és bufonet i tinc ganes de fer-lo voltar ja :3

Give me something familiar
Something similar
To what we know already
That will keep us steady
Steady, steady
Steady going nowhere

A part de tenir el blog més que abandonat, he de dir que em passo el dia menjant, menjant i menjant. I que tinc l'examen pràctic de cotxe d'aquí una setmaneta auxí que encara anirà a pitjor yay