Fa anys que prefereixo tenir més amics que no pas amigues. Normalment no munten històries a la teva esquena ni et deixen verda, i és més fàcil parlar-hi i fer plans sense perdre una setmana. No diré que són més simples i fàcils d'entendre, perquè dèu n’hi do com es compliquen la vida amb tonteries, de vegades... però en general són força majos.
Vaja, que normalment tinc els homes més ben considerats que la majoria de dones que conec. Tot i així, últimament tinc certa tendència a trobar-me els més imbècils. 

I em pregunto... quin dret tenies, tu, per tractar-me de fàcil i per mirar-me amb cara de traumatitzat després de demanar-me amb quants tios he estat? Totes les teves amigues han estat amb molta més gent que jo, perquè, bàsicament, jo he estat amb molts menys que la majoria de les noies de la meva edat. I tu, flipat dels cullons, has estat almenys amb el doble de ties, i t'has embolicat amb quasi totes les teves amigues. Bàsicament, t'has tirat tot el que es mou i que s'ha deixat, i segur que encara n'hi ha que no les sé. 

Així que, a que ve tanta tonteria ara? I per fer-ho més surrealista, després d'estar amb mi te'n vas anar corrents amb la guarra aquella que en tenia dos més al mateix temps. I tu eres l'únic que ho sabia tot i et semblava perfecte, hipòcrita de merda. De la mateixa manera que sabies que el seu novio de veritat les passava putes per bona persona mentre tu te la tiraves quan volies i us havia de veure als dos pel poble. I ara resulta que em tractes de fàcil a mi, mentre que ella no és guarra, no, "només és una noia molt sociable". Que passa, que només són bona gent si te les tires? i si ja no volen tenir res amb tu ja són guarres? 

Aquesta és l'hipocresia masculina que més em fot, pensar que totes les dones són lliures de fer el que vulguin, sempre i quan se'n aprofitin ells. Si no, totes putes.

I ja sé que no ho llegiràs mai, però ja t'ho diré de paraula... això és només per desfogar-me mentre no ens veiem.
Puc perdonar moltes coses, però em costa molt oblidar. No em feia gràcia que haguessis estat amb aquesta, potser perquè en certa manera em sentia com a perdedora, però pensava que ho podia deixar passar. Però ara ja és diferent, ara no et puc perdonar que em tractis així. Queda't amb ella amb tota la seva esplendor, jo no seré mai tan "sociable" com ella, i com que sé que ara ja ni et perdonaré ni passaré pàgina, no cal que perdem el temps fent veure que podem ser amics i tonteries vàries.