No és que em sobri el temps, però avui tinc ganes de variar una mica i fer un mini homenatge a una cantant que fa uns quants anys molava mil i ara no acabo d'entendre què li ha passat.

Abans era una noia super guapa que feia música maca amb lletres molt bones, i ara és una dona raruna que fa força grima però que encara fa cançons bastant majes. Això per resumir-ho d'alguna manera, perquè sincerament fa por i no sembla ni ella.
De fet no acabo d'entendre si durant els últims anys s'ha fet massa amiga de les drogues o si simplement està malalta, però em sembla una pena que hagi envellit d'aquesta manera perquè jo la tenia en un pedestal i ara ha caigut una mica de cap. 

S'ha d'admetre que tampoc ha sigut mai la persona més normal del món, va tenir una infància traumatitzada (de fet em recorda molt a l'Emilie Autumn) i sempre s'ha mogut entre èpoques de depressions i anorèxies. Tot i així, tenia una espècie de do per estar més prima del compte, o fins i tot completament anorèxica (com al video de Criminal) i continuar tenint un atractiu especial. O almenys jo sempre l'he vista així, potser fins i tot la podria culpar per alguna de les meves paranoies amb el pes, però m'ho estalviaré que prou pena deu tenir ara.

En fi, que és una prova vivent de que res no és per sempre, però he buscat algunes fotos majes per recordar els seus bon temps, perquè amb la demacració que porta ara sembla que ningú no se'n recordi ja. I la Fiona Apple de jove molava mil, i punt.

Cause I'm a shadowboxer babe...