Cada cop que passo una temporada llarga sense parella o simplement sense estar més o menys amb algú començo a enyorar-ho i a pensar que em fa falta. I cada vegada que ho tinc, sincerament, em pregunto si a la resta de gent se li fa tan difícil d'aguantar els alts i baixos com a mi. O si els meus baixos són més arran de terra que els de la majoria.

Començo a plantejar-me seriosament ser una soltera que critica els homes mentre dóna menjar als seus deu o dotze gats, ara mateix sembla una imatge bastant dolça i temptadora lol.