D'aqui una setmaneta, casa nova, ciutat nova i vida hmm... diferent, com a mínim. Em recorda una mica l'erasmus, aquests nervis de no saber què et trobaras i pensar que t'hauras d'espavilar per adaptar-te a una cosa nova. Però amb la possibitat de fer una mica de vagabunda i moure'm entre dos llocs, que encara m'agrada més.
Quasi independitzar-se mola, espero :3