Sempre seràs el gatet més intel·ligent que he vist mai. El meu nen mimat, el més trasto de tots i el que més ganes tenia d'abraçar quan tornava a casa.
Espero que allà on vagis et trobis amb les teves germanetes i la teva mare, que també tenien aquest instint vagabund que tants problemes us ha portat a vosaltres i tants disgustos a nosaltres. No m'agrada com has mort però, de fet, qualsevol altre manera em semblaria igual d'injusta ara.
Tots et trobaran a faltar moltíssim, els faltarà l'ànima del grup, el gatet espavilat que semblava una personeta, que sempre havia de ser el centre d'atenció i passava al davant dels altres, que s'enfadava si no li feies prou cas i marxava tot ofès.
I el meu preferit, el meu gatet negre d'ulls grocs que semblava tret d'un conte de bruixes.

Potser al menys la mama et podrà veure ara, ella et va començar a convertir en el mimadet de la casa, i segur que t'ha trobat a faltar durant tot aquest temps.
No penso mirar cap foto avui, ni penjar-ne cap enlloc, tinc les imatges prou clares al meu cap i, com tot el que he perdut ultimament, et mereixes el teu lloc als meus records.

Cada vegada que aconsegueixo alguna cosa que em sembla bona, la vida me'n pren una altra abans que tingui temps d'assimilar la primera. Sempre va més ràpida que jo. Suposo que el dia que se m'endugui a mi no em faltaran retrobaments.