Strade troppo strette e diritte 
per chi vuol cambiar rotta oppure sdraiarsi un pò 
che andare va bene, però a volte serve un motivo 
un motivo 
certi giorni ci chiediamo:"è tutto qui?" 
E la risposta è sempre sì! 


Non è tempo per noi 
che non ci svegliamo mai 
abbiam sogni però troppo grandi e belli, sai. 
belli o brutti abbiam facce 
che però non cambian mai

 non è tempo per noi e forse non lo sarà mai.  

Non è tempo per noi 

che non vestiamo come voi 
non ridiamo, non piangiamo, non amiamo come voi 
forse ingenui o testardi
poco furbi, casomai 
non è tempo per noi e forse non lo sarà mai.

Ci han concesso solo una vita: soddisfatti o no qua non rimborsano mai. 

He posat aquesta part però podria posar la cançó sencera... de fet ara mateix podria posar tres o quatre cançons de Ligabue i totes hi anirien bé, aquests italians quan volen saben escriure.

Altres coses que em ballen pel cap... aquest blog seria més maco si les fotos les hagués fetes jo, pequè només n'hi ha un parell i en realitat en tinc un munt a l'ordinador, així que a veure si faig un pensament. I aquestes havien de ser en gran, però les estrofes d'una cançó no es trenquen mai senyor blog, mai.
I em fa gràcia perquè normalment odio perdre pes, però ara estic més prima del normal i m'encanta. Boges, boges everywhere. O la gràcia de fer més esport i perdre'l bé lol
Ah si, i vull acabar la tortura d'informàtica, però LL-YA!

Menjar cireres quan estas dalt de l'arbre, amb el vent i el solet, seria a la meva llista dels millors plaers de la vida. I, a més, pots tirar pinyols i fulles als gats que volten per sota i veure les festes que es munten...  inmillorable.

Les maduixes de supermercat amb la nata fake aquella estan sobrevalorades, no sé perquè tothom hi està tan obsessionat aquest any. Cireres ftw i, després, maduixes amb xocolata o soles, e basta!

Però s'ha d'admetre que de petita tenia més gràcia perquè l'arbre era més jove i tenia més branques fortes... i a mi em pesava menys el cul i encara no m'havia tornat tan patosa. Dic que l'arbre era "més" jove perquè quan jo encara no aixecava dos pams de terra ja el recordo com tot un senyor cirerer i, de fet, no contemplo cap mes de maig o juny sense aquestes tardes de pagesa. Si al final acabo marxant, m'ho hauré de muntar com sigui per tornar cada any aquestes dues setmanetes :)

They call me

White sinner
Black martyr
Live wire
Fire starter
Jungle brother
Redneck cracker
Freak of nature
New world slacker
Sex junkie lookin' for a dealer
You can play the leper girl and I can play the healer
Shit is only getting realer baby haven't you heard that the
Bird, bird, bird, yes the bird is the word

és brutal aquesta estrofa.

Hablar sin cesar no significa comunicarse.

- Joel, esto está llegando a su fin.
- Lo sé.
- ¿Y ahora qué hacemos?
- Disfrutarlo


[Eternal Sunshine of the Spotless Mind <3]

I a sobre després has d'aguantar el mal de cap de la ressaca lol


Però, sincerament, em sembla que això ja m'ho havia plantejat alguna vegada en present... which in fact is quite sad I guess, però no treu que em continui fent molta gràcia la vinyeta :v

I wanna play the game

I want the friction

mmm... we'll see...

Un tal William Gibson deia,
Before you diagnose yourself with depression or or low self-esteem, first make sure you are not, in fact, just surrounded by assholes. 

a mi me lo van a contar xD

I per cert, m'encanta:

queda l'amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat


Deu ser genial dir això després de tot. Però per poder parlar de franquesa n'hi ha d'haver hagut, i de totes dues parts.
I tota la cançó en sí es preciosa, indeed.

4 de maig. Havia de ploure i ha plogut. Pensava que seria abans i tot, més de matinada.
Com jo, que vaig pensar en escriure ahir a la nit però, realment, no em venia gens de gust. M'he estimat més seguir el meu atac nostàlgic de postals abandonades i carnets vells. Si penso en l'època en què rebiem aquell tipus de postals cada estiu, em sembla que vaig tenir una infància molt feliç o, al menys, sortia somrient a tot arreu, i no recodo pas fingir-ho.
Hi tornaria, i canviaria algunes coses que no pots saber sense haver crescut. O que només intueixes però no saps com manejar-les.

Sigui com sigui, el temps passa i no em sembla pas que vagi tan lent. Diuen que ho cura tot, però a mi em sembla que no em cura res. Només m'enterboleix els records i ho fa tot més confús. Em fa dubtar i fa que qualsevol cosa passada sembli menys important. I em fa sentir vulnerable perquè em fa por oblidar-me de coses importants sense ni adonar-me'n.

En stjärna som ska aldrig sluta lysa.
Amaranth

We the people fight for our existence
We don't claim to be perfect but we're free

We dream our dreams alone with no resistence
Fading like stars we wish to be

True perfection has to be imperfect
I know that that sounds foolish but it's true
The day has come and now you'll have to accept
The life inside your head we give to you


(Oasis)