Menjar cireres quan estas dalt de l'arbre, amb el vent i el solet, seria a la meva llista dels millors plaers de la vida. I, a més, pots tirar pinyols i fulles als gats que volten per sota i veure les festes que es munten...  inmillorable.

Les maduixes de supermercat amb la nata fake aquella estan sobrevalorades, no sé perquè tothom hi està tan obsessionat aquest any. Cireres ftw i, després, maduixes amb xocolata o soles, e basta!

Però s'ha d'admetre que de petita tenia més gràcia perquè l'arbre era més jove i tenia més branques fortes... i a mi em pesava menys el cul i encara no m'havia tornat tan patosa. Dic que l'arbre era "més" jove perquè quan jo encara no aixecava dos pams de terra ja el recordo com tot un senyor cirerer i, de fet, no contemplo cap mes de maig o juny sense aquestes tardes de pagesa. Si al final acabo marxant, m'ho hauré de muntar com sigui per tornar cada any aquestes dues setmanetes :)