Dos nàufrags s'estan ofegant
És massa tard

Quan vulguis ho tornem a repetir
El sol que crema rere la finestra
ha entrat sense permís

És massa tard


Hem tardat més de mig any a dir-nos el que ens haviem d'haver dit al principi, ja no sé si és per riure o per plorar. Si tots sabiem que havia sigut un punt d'inflexió, perquè esperar tant per acceptar-ho. Em sembla que tots dos sóm bastant idiotes, i saber que tu l'has cagada per partida doble no em fa sentir gaire millor, només ho fa més trist. Potser podem creure en el destí i pensar que si va ser tan caprixós d'ajuntar-nos una vegada també ho pot fer una altra, perquè queda clar que si depén de nosaltres... che tristeza.

Ultimament em passa això cada dia amb el sexe oposat quan camino per la meva ciutat... em comença a tocar els nassos, no sé si he tornat amb cara de sueca i els sembla molt estrany, o si és que jo estava massa acostumada a la discreció de la gent d'allà dalt i ara ho noto més del normal.

E perchè è diventato cosí dificile fare un "Next. Move on."? Io ti voglio quà, cazzo, e voglio solo te.

Light up, light up
As if you have a choice
Even If you cannot hear my voice
I'll be right beside you, dear


Sempre diuen que és molt millor no buscar i deixar-se trobar, però a mi m'agrada més ser qui troba. Digueu-li orgull, ganes de manar o una mica d'esperit stalker, jo què sé.

I ara que he posat la cançó ja puc escriure. Se'm va enganxar de mala manera a Suècia i tenia ganes de dedicar-li una entrada per ella soleta, però relament allà vaig tenir el blog abandonat del tot i aquí m'ha costat més d'una setmana tornar-m'hi a posar. Amb iiil·lusió.
Coses destacables... m'encanta perquè a casa puc fer de tot el que vulgui i mai no m'engreixo, i en canvi cada vegada que pujo allà dalt torno feta una gordi, pueh muy bieng. També torno amb ganes d'agafar la bici cada dia i quan provo de conviure amb els cotxes d'aquí em poso histèrica... adeu cames maques, fins al proper viatge lol
També té gràcia que sempre torni una mica més antisocial del compte, i de fet cada vegada que marxo perdo el contacte amb gent d'aquí, com si fos el preu d'intercanvi per fer amics nous allà. I, sincerament, em comença a tocar una mica els nassos perquè ja no sé si sóc d'aquí o d'allà, ni on o amb qui m'agrada més estar, tinc un cacau mental considerable. I amb tot això ultimament penso... i perquè coi no me'n vaig a italia? m'agrada el menjar, la llengua, el clima, les sabates (aaaaw!) i la gent, però són tan desorganitzats que em fan por. Caos, caos everywhere.

Where there is desire
There is gonna be a flame
Where there is a flame
Someone's bound to get burned
But just because it burns
Doesn't mean you're gonna die
You've gotta get up and try try try

Hi ha vegades que dius... i perquè escriure a aquestes hores si algú pensa quasi el mateix que jo i ja s'ha dedicat a posar-ho així ben majo? i em fa gràcia que posi la data límit de 30 perquè és la mateixa que dic jo i la majoria dels que volem fer de bales perdudes durant un temps... així que apa, afanyem-nos que d'aquí uns anys tots a jugar a fer de grans.

I ara potser que em posi a fer la maleta... last minut packing, endless fun.

I can't give it up
To someone else's touch
Because I care too much

Hanging so high for your return

But the stillness is a burn

"Beware of the half truth. You may have gotten hold of the wrong half".

Sóc tan tonteta que fins que no faig les paus amb el món i amb mi mateixa no puc dormir tranquila... no sé com la gent corrupta i els irresponslables viu tan feliços, a mi em mataria la meva senyora consciència.

"Ex are like prison: if you get back to them, you didn't learn anything"

"La persona és el viatge"
Com que de vegades aquest blog és una mica un bloc de notes, em vull autorecordar quan hi entri que, quan tingui temps, m'he de llegir algun llibre del Ramon Bayés.

I em sembla que acabo de trobar un plà per la tardor que m'agrada massa... puc començar a escriure la carta de motivació per ser la millor candidata ll-yaa i a veure si em fan un lloc :3

Jo és que sóc més de Dràcula que de Robin Hood...

So maybe in the end we won't be able to trust anyone.

Per molt random que sigui, la foto encaixa perfectament amb la meva afició per les imatges de begudes dolces i que tenen color blanc... cada loco con su tema ( i queda de conjunt amb el fons, zas!).

Certe notti la strada non conta e quello che conta è sentire che vai. 
Certe notti somigliano a un vizio che non voglio smettere, smettere mai.

However I'm no bitch.

No se si ultimament els meus divendres nit són memorables o si hauria de deixar de beure i de parlar amb guiris i desconeguts de la gran ciutat.
Això si, que uns danesos et demanin que parlis més a poc a poc perquè vas massa ràpid en anglès té la seva gràcia, crec que una de les meves grans diversions estupides és, sens dubte, parlar en anglès a tota castanya.

I el remordiment de no fer alguna coseta que ho pot canviar tot... well, but u can do it better next time, right?

Sóc com un home, quan sento la frase "hem de parlar" començo a preguntar-me què coi he fet malament durant les ultimes dues setmanes lol I el pitjor és que sé que normalment només seran converses innocents de cotilleo o els minidrames típics que ens agraden tant.

I res, que una servidora ja ha acabat la carrera, YAAAY! Quan demani (i pagui) el títol seré tota una senyora llicenciada, fuck yeah. I ara també, que si volen els ho escric en boli i menys tonteries... Ara només em queda treure'm aquesta sensació rara de no saber què coi fer amb la meva vida el pròxim setembre, ehem.

ehe :))

Em sembla que ja no puc odiar més els estius forts... em passo el dia mig adormida, no tinc gana, sóc incapaç de fer res abans de les set de la tarda, no puc estudiar més de cinc minuts seguits i a sobre em torno gorda... vinga home!

Vull fer ja l'examen di'talià per poder fer un reset i eliminar vocabulari innecessàri de dialectes, futbol i forces armades... està comprovadíssim que no necessites parlar d'això en una conversa normal, per favor. Bé, de futbol potser si, però amb una mica menys en tinc prou :v

humor absurd, m'encantes.

But if the ecstasy's in, the wit is definitely out.

Five months later, I'm still fixing the things u broke.

(Però queden bé, molt bé).



i dues setmanes senceres sense tabac de cap de setmana, no se si estar-ne orgullosa o carregar-me algú dels nervis.

Si he après alguna cosa ultimament és que la gent no canvia. Si et molesta alguna cosa del caràcter d'algú, només anirà a pitjor. I de fet és evident, perquè una persona només pot fer algun canvi quan ella decideix fer-lo, no quan els altres esperen que el faci. I si t'ha fallat un cop, ho farà un segon i un tercer. Perquè potser actuar així forma part de la seva manera de fer i no hi veurà mai cap problema, i tu n'hi veuràs mil a cada pas.
I en canvi si t'agrada algú com a persona, pot passar el temps que sigui, que sempre t'atraurà igual, perquè, de la mateixa manera, tampoc no haurà canviat. Qui té el poder de marcar-te una vegada ho pot repetir quan vulgui... els caràcters no envelleixen, només es fan més forts i definits.

That's why a crush is called like that... i tampoc té gaire sentit esperar que el temps faci miracles o et faci la feina, les coses s'han de fer quan encara les vols i encara hi creus, no quan només siguin records borrosos del que un dia volies però que ara ja no val la pena. I si realment has perdut la oportunitat i no hi pots fer res de res, potser és millor deixar-ho estar i cagar-te en el destí, i a veure si algun dia t'ho compensa.


Tutto questo forse è soltanto per dire che mi manca ancora un po' il mio badboy, ehe! E perché so che lui non cambierà, e neanche io... (ma non lo sto chiamando crush, perché si c'è qualcuno a cui posso dare questo titolo è sicuramente in Svezia.)


Ba ba ba bambolina...

Dime con quien andas y te diré quien eres.

Fa quasi una setmana que tinc un any més  i diria que, per sort, no ho noto en res. Però avui he somiat que em demanaven l'edat i després de dubtar mitja hora entre 22 i 23, acabava preguntant a veure quants me'n posaven, així que crec que el meu subconscient s'ho ha pres tan malament com de costum lol

I com que encara sóc petita em venia molt de gust jugar amb les espelmes i la càmera. I si a sobre em donen un putxinel·li d'un mini rex ja... fiestah!.

I m'agrada l'efecte de les fotos tan fosques amb foc, sempre se n'hi van els ulls uns segons i tenen una mica d'efecte mindfuck =D

Strade troppo strette e diritte 
per chi vuol cambiar rotta oppure sdraiarsi un pò 
che andare va bene, però a volte serve un motivo 
un motivo 
certi giorni ci chiediamo:"è tutto qui?" 
E la risposta è sempre sì! 


Non è tempo per noi 
che non ci svegliamo mai 
abbiam sogni però troppo grandi e belli, sai. 
belli o brutti abbiam facce 
che però non cambian mai

 non è tempo per noi e forse non lo sarà mai.  

Non è tempo per noi 

che non vestiamo come voi 
non ridiamo, non piangiamo, non amiamo come voi 
forse ingenui o testardi
poco furbi, casomai 
non è tempo per noi e forse non lo sarà mai.

Ci han concesso solo una vita: soddisfatti o no qua non rimborsano mai. 

He posat aquesta part però podria posar la cançó sencera... de fet ara mateix podria posar tres o quatre cançons de Ligabue i totes hi anirien bé, aquests italians quan volen saben escriure.

Altres coses que em ballen pel cap... aquest blog seria més maco si les fotos les hagués fetes jo, pequè només n'hi ha un parell i en realitat en tinc un munt a l'ordinador, així que a veure si faig un pensament. I aquestes havien de ser en gran, però les estrofes d'una cançó no es trenquen mai senyor blog, mai.
I em fa gràcia perquè normalment odio perdre pes, però ara estic més prima del normal i m'encanta. Boges, boges everywhere. O la gràcia de fer més esport i perdre'l bé lol
Ah si, i vull acabar la tortura d'informàtica, però LL-YA!

Menjar cireres quan estas dalt de l'arbre, amb el vent i el solet, seria a la meva llista dels millors plaers de la vida. I, a més, pots tirar pinyols i fulles als gats que volten per sota i veure les festes que es munten...  inmillorable.

Les maduixes de supermercat amb la nata fake aquella estan sobrevalorades, no sé perquè tothom hi està tan obsessionat aquest any. Cireres ftw i, després, maduixes amb xocolata o soles, e basta!

Però s'ha d'admetre que de petita tenia més gràcia perquè l'arbre era més jove i tenia més branques fortes... i a mi em pesava menys el cul i encara no m'havia tornat tan patosa. Dic que l'arbre era "més" jove perquè quan jo encara no aixecava dos pams de terra ja el recordo com tot un senyor cirerer i, de fet, no contemplo cap mes de maig o juny sense aquestes tardes de pagesa. Si al final acabo marxant, m'ho hauré de muntar com sigui per tornar cada any aquestes dues setmanetes :)

They call me

White sinner
Black martyr
Live wire
Fire starter
Jungle brother
Redneck cracker
Freak of nature
New world slacker
Sex junkie lookin' for a dealer
You can play the leper girl and I can play the healer
Shit is only getting realer baby haven't you heard that the
Bird, bird, bird, yes the bird is the word

és brutal aquesta estrofa.

Hablar sin cesar no significa comunicarse.

- Joel, esto está llegando a su fin.
- Lo sé.
- ¿Y ahora qué hacemos?
- Disfrutarlo


[Eternal Sunshine of the Spotless Mind <3]

I a sobre després has d'aguantar el mal de cap de la ressaca lol


Però, sincerament, em sembla que això ja m'ho havia plantejat alguna vegada en present... which in fact is quite sad I guess, però no treu que em continui fent molta gràcia la vinyeta :v

I wanna play the game

I want the friction

mmm... we'll see...

Un tal William Gibson deia,
Before you diagnose yourself with depression or or low self-esteem, first make sure you are not, in fact, just surrounded by assholes. 

a mi me lo van a contar xD

I per cert, m'encanta:

queda l'amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat


Deu ser genial dir això després de tot. Però per poder parlar de franquesa n'hi ha d'haver hagut, i de totes dues parts.
I tota la cançó en sí es preciosa, indeed.

4 de maig. Havia de ploure i ha plogut. Pensava que seria abans i tot, més de matinada.
Com jo, que vaig pensar en escriure ahir a la nit però, realment, no em venia gens de gust. M'he estimat més seguir el meu atac nostàlgic de postals abandonades i carnets vells. Si penso en l'època en què rebiem aquell tipus de postals cada estiu, em sembla que vaig tenir una infància molt feliç o, al menys, sortia somrient a tot arreu, i no recodo pas fingir-ho.
Hi tornaria, i canviaria algunes coses que no pots saber sense haver crescut. O que només intueixes però no saps com manejar-les.

Sigui com sigui, el temps passa i no em sembla pas que vagi tan lent. Diuen que ho cura tot, però a mi em sembla que no em cura res. Només m'enterboleix els records i ho fa tot més confús. Em fa dubtar i fa que qualsevol cosa passada sembli menys important. I em fa sentir vulnerable perquè em fa por oblidar-me de coses importants sense ni adonar-me'n.

En stjärna som ska aldrig sluta lysa.
Amaranth

We the people fight for our existence
We don't claim to be perfect but we're free

We dream our dreams alone with no resistence
Fading like stars we wish to be

True perfection has to be imperfect
I know that that sounds foolish but it's true
The day has come and now you'll have to accept
The life inside your head we give to you


(Oasis)

Suposo que saps que fa massa dies que no et veuen el pél quan arribes i per primera vegada sents l'olor de casa teva lol
I ara resulta que un dels meus felins no menja si la mama no és a casa i, pel que es veu, m'ha agafat a mi com a mama gatuna... doncs res, gats que fan vaga de fam, l'últma moda.

I btw,

"Anybody else just laying in the bed making mental movies of perfect scenarios in life?"

Fear is useless. So are regrets.

Per això m'agraden la Marilyn i el Kurt, perquè no eren només cares boniques, tenien caràcter, potser pensaven més del compte i, encara que passi el temps, et pots identificar en la majoria de coses que van dir. A veure quants cantants o actrius d'ara són capaços de dir quatre frases seguides sense deixar-se en evidència....

I res, que cada segon que passo pensant que he comés un error, veig com es fa el doble de gran. Si els acceptés al moment i els posés a la llista de coses que no he de repetir, seria molt més simple. Just for the record.

So where is love when it's gone?


M'hauria d'apuntar ja a un curs si vull fer alguna cosa interessant al setembre, però pensar que he d'anar a Suècia només per fer un examen... boh, benvinguts a l'era d'internet.

Però diu que amb aquestes coses, ja se sap
quan menys t'ho esperes és quan tens un cop de sort.
I que estan bé, que els hi va bé.

Diu que vist amb prespectiva
té molt clar que aqui no hagués estat feliç.
Però reconeix que això de desaparèixer tan tranquil, sense avisar-nos,
és marxar amb molt poc estil.
I que amb el temps, que ho cura tot,
tot s'anirà posant a lloc.

Diu que des del porxo veu un cel que no te l'acabes.
Que a la nit sempre surt a fumar i pensa en nosaltres.
I que, per molt lluny que estigui, no hem de tenir por,
quan s'hi hagi de ser, hi serà.

Em quedo amb que, al menys, has hagut de pensar-hi "un bel' po", i una mica més i tot, eh?
Per això ens agrada veure les coses amb prespectiva, perquè qualsevol bestiesa que ara ens preocupi ens semblarà una anècdota graciosa que va tenir el seu minut de glòria; i pensarem que era millor que anés així i no de cap altra manera.

Si, això pel que fa a la prespectiva, perquè ara mateix porto una mala llet i unes ganes de tallar caps gratuïtament que...

Em sembla que no puc tenir temps lliure. He tornat a fer un test que ja havia fet fa més d'un any, aquella típica sopa de lletres en què les tres primeres paraules serveixen per descriure't. Llavors em van sortir "mistery, danger i secret" (ni idea de l'ordre) i, avui, "whore, funny i pretty"... hola?? yo antes molaba =.=


I això es un yummy yummy chokladhjärta, perquè sóc una mimada i llestos, yup!

Tu el que vols és jugar sense moure les mans... em fa sentir una mica poisoned apple, però per aquesta vegada m'està bé.

Nits que comencen en un bareto heavy perdut en un carreró de mala mort i acaben a l'habitació d'un rosset italià que resulta ser un skater conegut... wtf man, wtf. Però s'ha d'admetre que té la seva gràcia tornar-se a vestir amb les pintes, passar-nos la nit amb guiris, anar amb un bitllet que no toca i quedar-nos atrapades a l'estació, discutir amb els canis al tren, caminar amb la caputxa fins als ulls perquè la gent que matina et mira com un bitxo raro i acabar per fi al teu llit a les 10 del matí.

Ja som grandets per destrossar-nos cada setmana, però coi, necessitava una sortida èpica per celebrar els meus dos mesos de llibertat d'imbècils yay!

Noche maga :)

Per cert, dec ser l'unica que surt de festa amb els mitjons verd pistatxo del garfield sota les botes militars lol

A tu derecha extraños del mundo

parcen seguros de cuál es su rumbo

y no, no, no preguntes por qué.

Y cuando tu aprendas a usar las palabras

serás otro buzo perdido en la nada

y verás que ellos usan el ruido

para poderse esconder... ¿de quién?

y no, no, no preguntes por qué

no, no, no preguntes por qué.

"De vegades la gent es mereix alguna cosa millor que la veritat, necessita veure la seva fe recompensada."

"La nit sempre es més fosca just abans de l'alba."

I n'hi havia un munt més, però les he anat oblidant a mesura que passava la pel·licula :/
Sincerament, la primera no encaixa amb la meva filosofia però, com que estic oberta a noves possibilitats, l'estic considerant; ehem.

First there was the one who challanged
All my dreams and all my balance

Tothom s'encaparra a dir que el millor és no mirar mai enrere, i és evident quan alguna cosa ha passat ja no es pot canviar i no cal trencar-s'hi el cap, però em sembla que de vegades tenim tanta pressa en créixer, o en voler estar segurs que ho fem, que acabem agafant el camí que fa més volta per acabar en la matèixa direcció que ja haviem agafat.
Bàsicament, he trobat un essaig que vaig escriure fa més de 2 anys sobre un llibre que em va encantar i m'he sorprés de les frases que escribia i de com jutjava el comportament d'alguns personatges. Em sembla que moltes vegades hi veia més clar i escribia coses més assenyades llavors que no pas ara. I és clar que també deia algunes bestieses que són per borrar, però no cal arressar res per construir-hi a sobre, perquè les idees en què realment creiem no s'haurien de perdre mai.

"Tots tenim punts clars i punts foscos dins nostre. L'important és com actuem, aquí es demostra com som en realitat".

"Si hi continues jugant, t'importa cada vegada més.
I si t'importa, hi tens més a perdre".


Igualment, quan em posen cartes a la mà em venen ganes de jugar, que voleu que us digui...

Pequeña esquimal.

I don't care what you think

Unless it is about me

"Everyone you meet comes with baggage. Find someone who loves you enough to help you unpack".

Too late potser, però l'havia de posar en algun lloc per no perdre-la ._.

"You can close your eyes for something you don't want to see. But you can't close yout heart for something you don't want to feel".

Deixant a banda la direcció, això hauria de ser suficient per simplificar les coses.

Comptarem estrelles, renagarem del temps passat, jurarem en và, i ens deixarem de saludar.
I beurem per a oblidar, parlarem per no callar.

Jo t'esperaré, sota l'ombra d'un baobab. Jo t'esperaré, mentre vosaltres us feu grans.

visst kan du välja att bryta nu
men han finns alltid där i ditt hjärta det vet du

ropa att den kärlek är inget man förgör
nej, det är inget man förgör